L'immensa energia interna continguda en capes profundes de la Terra, perdurant encara des dels inicis de la formació del nostre planeta fa 4600 milions d'anys, és el motor que genera dos dels fenòmens més impressionants, espectaculars i destructius del nostre planeta: els sismes i les erupcions volcàniques.
Els terratrèmols, per una banda, constitueixen el fenòmen geològic més devastador per a l'home; per l'altra, les zones volcàniques, estan habitades per 1 de cada 12 persones al planeta. Són, doncs, motiu d'un elevat grau de risc per a l'ésser humà, la qual cosa ha de comportar un màxim coneixement de les seves dinàmiques per poder gestionar aquest risc.
Per començar
Aquí teniu un perfil del nostre planeta perquè recordeu quines són les zones contingudes entre el nucli i la superfície:
Com hem vist a classe, el 90% dels terratrèmols es concentren a les zone limítrofes de les plaques tectòniques, és a dir, just a sobre de les línies representades sobre aquest mapa planetari (feu clic per ampliar la imatge):
El planeta Terra té 12 plaques tectòniques principals, a més d'altres de més petites. Aquí teniu una altra imatge per complementar l'anterior:
Aquestes plaques es troben en moviment, amb una velocitat mitjana de 2'5cm/any (la mateixa velocitat de creixement de les ungles!). Això ho sosté la teoria geològica de la tectònica de plaques, desenvolupada als anys 60, la qual dóna suport a la teoria de la deriva continental (Alfred Wegener, 1912) i que segur us ha de sonar, oi?
Són aquests moviments els que generen l'activitat sísmica i volcànica al nostre planeta. Els límits entre plaques poden ser de tres tipus:
En aquesta imatge podeu veure els límits convergent i divergent, a més d'altres coses que comentarem més endavant (cliqueu per ampliar)
Aquesta fotografia correspon a la falla transformant de San Andrés, a Califòrnia, desplaçant-se cap al nord uns 5cm/any (clic per ampliar)
Tenint en compte els tres tipus de límits entre plaques anem ara a recordar quines són les estructures que es formaran:
- Límits divergents o constructius: dosals oceàniques (gran dorsal oceànica meso-atlàntica) o rifts continentals (Rift Valley a l'est africà).
- Límits convergents o destructius: arcs d'illes si el xoc és entre dues plaques oceàniques (Japó) i extenses serralades si col·lisionen dues plaques continentals (Himàlaia) o si xoquen una d'oceànica amb una de continental, subduint la primera, més densa, a la segona (Andes); en aquest cas també es forma una fossa oceànica sota el nivell del mar i en la línia de col·lisió. També es poden donar arcs insulars en aquest últim cas.
- Límits transformants o conservatius: dónen lloc a falles transformants (falla de San Andrés).
Per a aprofundir
Aquí teniu un enllaç a una web (la alianza de Gaia) que explica i amplia molt bé tots aquests conceptes i d'altres, per si us sorgeixen dubtes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario