U6 - El sòl: processos i riscos

L'edafosfera constitueix la capa prima i més superficial de les terres emergides del nostre planeta. Aquesta és discontínua, fràgil i molt important per a la biosfera.

Formació d'un sòl (horitzonació)

En actuar l'edafització d'una manera direccional (de la superfície cap a l'interior) es passa d'un material homogeni (roca mare) a un d'heterogeni i estratificat en capes (sòl).

A aquestes capes se les denomina horitzons i la seva superposició constitueix el perfil d'un sòl. Els horitzons constitueixen les unitats per a l'estudi i la classificació dels sòls.

Els horitzons edàfics són capes aproximadament paral·leles a la superfície, definides en funció de canvis de les seves propietats i constituents (que són el resultat de l'actuació dels processos de formació del sòl) respecte de les capes immediates.

Propietats d'un sòl

- Textura: es determina a partir de la proporció de les diferents mides de partícules (argila, llim o sorres).

- Estructura: es té en compte l'agrupació de les partícules minerals en unitats més grans. Les principals són les següents:

Prismàtica

Columnar

En blocs angulosos

En blocs subangulosos

Laminar

Granular

- Porositat: representa el percentatge d'espais buits entre el materiañ sòlid del sòl. És un paràmetre important perquè d'això depèn el comportament del sòl davant les fases líquida i gasosa. És vital, per tant, per a l'activitat biològica que pugui suportar.

- Quantitat d'aigua: la quantitat d'aigua dependrà de diversos factors, com ara el règim de precipitacions, les reserves d'aigua al sòl, l'evaporació, el tipus de textura i porositat del sòl o la topografia del terreny.

Exercici: com intervindran cadascun dels factors esmentats respecte de la quantitat d'aigua al sòl?

L'aigua del sòl està sotmesa a dos tipus de forces:  la força matricial tendeix a retenir l'aigua als porus, mentre que la força de gravetat tendeix a desplaçar-la a capes profundes. Aquí teniu un enllaç on s'aprofundeix en aquest aspecte.

- Temperatura: la diferència entre entrades i pèrdues calòriques en un sòl constitueix la temperatura d'un sòl. El clima d'un sòl engloba les característiques tèrmiques i d'humitat d'un sòl. Aquestes característiques condicionaran el grau de meteorització i l'activitat biològica dels sòls.

- Color: es tracta d'una característica fàcilment observable però que pot generar confussions. Alguns exemples són: 

• colors blanquinosos: els confereixen components com els carbonats, guix, sulfurs o sulfats.
• colors rogencs: presència d'òxids i hidròixids de ferro i manganès.
• sòls foscos (en general): indiquen un alt contingut en matèria orgànica.
• sòls clars (en general): sòls amb poca matèria orgànica.

- Profunditat: és una propietat important per a l'ús agrícola, ja que cal saber si la roca mare és molt superficial o no. És complicat de comprovar perquè la potència (profunditat) pot ser molt discontínua o sense una clara delimitació.

- Salinitat: els components salins, majoritàriament clorurs de sodi i magnesi , s'acumulen en el sòl per salinització, provocant un increment en la pressió osmòtica de les cèl·lules vegetals (influeix negativament sobre el seu creixement), competència per nutrients o toxicitat.

Un excés de sals pot provocar també l'alcalinització (pH>8'5) del sòl, destruint la seva estructura. 

Factors que determinen la formació d'un sòl


Factors constructors o formadors del sòl.

- Clima: és el factor més important. Del clima en depèn la temperatura i el règim de precipitacions, factors que condicionen directament la meteorització:

TºC / Pluciositat ---> meteorització ---> desenvolupament del sòl

- Temps: el grau de desenvolupament d'un sòl dependrà del temps d'evolució de què aquest hagi disposat. 

• Sòls joves: primeres etapes de desenvolupament; poc/gens desenvolupts els horitzons d'un sòl. 
• Sòls madurs: tenen un perfil edàfic en equilibri amb les seves condicions ambientals; el temps requerit va de desenes a milers d'anys.
• Sòls vells: parcialment erosionats (hn perdut l'horitzó A i el B es troba parcialment a la superfície).

-  Organismes: l'activitat biològica d'animals, plantes i microorganismes generen també el desenvolupament d'un sòl. Intervenen en l'aport de matèria orgànica, en la formació d'humus, mescla de materials i fertilitat del sòl.
Cal fer especial menció als vegetals, que juguen un paper múltiple: a més del que s'ha comentat, les seves arrels meteoritzen el sòl, desenvolupant-lo; al mateix temps són aquestes mateixes arrels que impedeixen que el sòl sigui fàcilment erosionat, ja que el sostenen; retenen aigua de la pluja i fan mantenen una temperatura edàfica més constant. 


Factors destructors del sòl. 

- Impactes generats per l'home: contaminació, desforestació, explotacions agrícoles i ramaderes intensives, acidificació, alcalinització.

- Erosió natural.

Factors fixos.

- Pendent del terreny: un pendent elevat és un factor que tendeix a incrementar l'erosió sobre un sòl degut a l'elevat grau d'ecolament de les aigües per la superfície, amb una força proporcional al grau del pendent.
Una topografia més plana permet una major infiltració de les aigües, propiciant la meteorització i afavorint el desenvolupament d'un sòl.

- Roca mare: el tipus de roca mare condicionarà el tipus de sòl: els materials als quals donarà lloc per meteorització; l'erosionabilitat d'aquesta permetrà saber quin temps d'evolució li caldrà a un determinat sòl per a assolir la seva maduresa.